Art, disseny i bits
Quan em vaig plantejar la realització d’aquest treball no vaig dubtar en cap moment el tema que anava a elegir, el Disseny Gràfic i la seua relació amb l’Art. Primerament perquè la meua formació inicial està dins d’aquest camp, el del disseny, i a més a més perquè la qüestió: És el disseny art?, sempre ha anat donant-hi voltes al meu cap, fins i tot podria dir que l'intent de resoldre aquest enigma em va portar a l’estudi de la llicenciatura d’història de l’art.
Amb el títol Arte Digital: Columnas del Tercer Milenio1, Paco Román escriu un interessant article on s’interroga al voltant del disseny gràfic actual i els nous mitjans de producció digital. En aquest sentit em va paréixer interessant la definició que es feia a una pàgina dedicada al disseny gràfic:
«L’art interactiu o virtual, és una tendència o avantguarda de l’art postmodern. Si es considera que en el disseny la tècnica és el medi pel qual s’expressa un llenguatge estètic, l’art digital uneix el criteri d’art tradicional amb la tècnica, on l’únic límit és la nostra imaginació en una cerca d’expressió i comunicació actual.» 2
Arribant a aquest punt em va paréixer que el correcte era cercar al Diccionari i veure la procedència i les definicions d’ambdues paraules. Pel que fa a l'etimologia d’art ens diu que procedeix del llatí ars, artis, i aquest del grec τέχνη (techne). D’altra banda, de disseny ens diu que procedeix de l’italià disegno. D’entrada observem que
«Tradicionalment, arts que tenen per objecte l'expressió de la bellesa a través del color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment, com ara la pintura, l'escultura, l'arquitectura, la música, la poesia i la dansa.»
Pel que fa al disseny:
«Concepció original d'un objecte o una obra destinats a la producció en sèrie.»
Amb aquestes definicions observem que les diferències principals serien el medi en el cas d’art, ja que ens parla de recursos plàstics, lingüístics o sonors. Però en l’actual disseny, especialment, si ens referim al disseny multimèdia, comprovem com tots aquests recursos són utilitzats a aquest camp. En segon lloc, podríem fixar-nos en el destí. Quan parla de disseny ens indica que està destinat a la producció en sèrie. A aquesta afirmació podem posar-hi una objecció, què ocorre amb el disseny gràfic que és admés actualment en exposicions i esdeveniments com al Premi Nacional de Gravat. Pel que fa aquest últim Pedro Alberto Cruz ens diu en un article: “[...] en un moment en què l'obra es qüestiona com a finalitat de l’art”. 3
En el seu article Paco Román comença parlant-nos de la creença, quasi fe cega en la tecnologia, que fa creure a molts individus en els disbarats més inversemblants. L’autor exposa que els instruments informàtics no són funcionals en si mateixos, que darrere d'aquests ha de trobar-se un professional del mitjà, ell ens diu:
«Un equip, per molt complex i costós que siga, no és funcional en si mateix, sense programari i sense un usuari que el maneja té la mateixa utilitat que un martell en una caixa de ferramentes, és a dir, cap. En qüestions d’art dóna el mateix enfrontar-se a un llenç blanc que a una pantalla en blanc, blau o negre; està tot per fer. [...] La informàtica, doncs, li proporciona ferramentes molt valuoses al creatiu, però no creativitat, com diu eixe lema universitari: “Allò que déu no dóna, Salamanca no ho presta”. El millor dels equips no genera, per si mateix, ni una sola idea; ni l'estúpid clip de Word, ni els llibres de trucs de Photoshop et donaran mai el primer pas per alleujar la desoladora presència del full en blanc... això només està en tu, en la teua ment o en algun altre recòndit paratge del teu ser.» 4
A l'hora de diferenciar els conceptes d’art i de disseny hi ha una cita que em va paréixer la clau de l’article i de la qüestió que m’he fet constantment:
«Retolar furgonetes pot ser considerat art? Miguel Ángel no va pintar la Capella Sixtina com si allò fora un graffiti, allò era un simple encàrrec comercial: si visquera hui, potser li haurien encarregat decorar el papa-mòbil.» 5
Finalitzant, una altra cita que defineix el disseny:
«[...] el disseny gràfic és una expressió de la subjectivitat col·lectiva, [...] El dissenyador encara que també s’expressa a partir de la subjectivitat (la mateixa que finalment impregna la seua obra així com la de l’artista tradicional), la seua principal tasca és trobar els punts de contacte amb la resta dels seus congèneres. És a dir, busca la intercomunicació humana al mateix temps que intenta expressar-la a la manera de l’art.» 6
I no és cert que açò és el que van pretendre artistes reconeguts per la historiografia amb les seues pintures?
Enrique F. de la Calle
- 1 ROMÁN, Paco. Arte Digital: Columnas del Tercer Milenio, por Paco Román. [en línea]. Macuarium: Arte Digital. [3 marzo 2003]. [Consulta: 20 enero 2004]. Disponible en: <http://www.macuarium.com/actual/opinion/2003/03/03_arte.shtml>.
- 2 FIORE, María R. Galería Web de Arte Digital [en línea]. Argentina. [Consulta: 20 enero 2004]. <http://ar.geocities.com/rosariofart/index.html>.
- 3 CRUZ, Pedro Alberto. II salón de la critica [en línea]. La Verdad Digital – Murcia. Martes, 6 de enero de 2004. En: CULTURA: CRÍTICA DE ARTE. [Consulta: 20 enero 2004]. <http://servicios.laverdad.es/murcia/pg040106/prensa/noticias/Cultura_Murcia/200401/06/MUR-CUL-088.html>.
- 4 Román, op. cit.
- 5 Ibid.
- 6 MUÑOZ HERNÁNDEZ, Jorge Luis A. Arte y Diseño [en línea]. [21 octubre 2000. Act. 21 enero 2003]. [Consulta: 20 enero 2004]. <http://www.geocities.com/luvalbia/arteydiseno.html>.